“El treball dels artistes roman com a símbol de la llibertat humana, i ningú ha enriquit més notablement aquesta llibertat que Pau Casals”
John Fitzgerald Kennedy
El 13 de novembre de 1961, Pau Casals va ser convidat pel president dels EEUU John F. Kennedy a protagonitzar un concert a la Casa Blanca. Feia anys que Casals no oferia un recital en públic i la decisió de tocar no va ser fàcil, però la confiança que l’inspirava el jove president el va portar a trencar el silenci musical que mantenia en protesta per la postura davant la dictadura del general Franco.
L’any 1960, arran la victòria de Kennedy, Casals ja li havia enviat una carta en la que considerava la seva elecció com a president dels Estats Units “una esperançadora promesa per a la humanitat”. S’iniciava així un intercanvi de missives que l’acabarien portant a acceptar la invitació d’interpretar, acompanyat de Horszowski i Schneider, un programa format per obres de Couperin, Schumann, Mendelssohn i Beethoven.
Abans del concert John F. Kennedy va rebre al mestre Casals a la sala oval i, un cop finalitzat, els Kennedy van oferir un refrigeri als músics acompanyats d’un petit grup de convidats. Dos anys més tard, el mateix president dels Estats Units li concedí la Medalla de la Llibertat, que no va poder arribar a lliurar-li en persona ja que va ser assassinat abans.
Encara que no era el primer cop que Casals tocava a la Casa Blanca, ja que ho havia fet 57 anys abans en una de les vetllades musicals que organitzaven els Roosevelt, l’emotiu concert davant dels Kennedy va tenir un significat especial pel mestre i un enorme impacte mediàtic: va ser retransmès per ràdio, enregistrat en disc i molt comentat als mitjans.
Aquest significatiu esdeveniment va ser commemorat el passat 25 de gener de 2011 en un concert interpretat pel virtuós violoncel·lista Yo-yo Ma, al Kennedy Center de Washington, en motiu dels actes referents als 50 anys de la presa de possessió del que va ser el 35è president dels Estats Units d’Amèrica.
Homenatge a Pau Casals 